Síndrome de l'impostor en medicina: què és, símptomes i com superar-la

Molts metges, en algun moment de la seva trajectòria, senten que no estan a l'altura, que el seu èxit es deu a l'atzar o que d’altres ho farien millor. Aquesta sensació, coneguda com a síndrome de l'impostor, és més habitual del que sembla.

Des de Mutual Mèdica, volem posar sobre la taula aquesta realitat, visibilitzar-la i compartir eines per acompanyar-la. Perquè tenir cura dels qui ens cuiden també implica parlar de salut emocional i benestar psicològic.

La síndrome de l'impostor: què és i per què també afecta els metges

Encara que es parla sovint de la síndrome de l'impostor en l’àmbit laboral, en medicina es viu amb especial intensitat. La pressió per no fallar, la competitivitat i la responsabilitat sobre vides alienes fan que aquesta sensació de "no estar a l'altura i no ser suficient" sigui especialment freqüent.

Síndrome de l'impostor: definició i característiques principals

Es tracta d'una percepció distorsionada: el metge que la pateix sol restar mèrit als seus assoliments, atribuint-los a la sort o a factors externs. Tot i tenir formació i experiència, sent que "enganya" els altres i tem ser descobert. Aquesta autoexigència constant mina la confiança i afecta el benestar.

Per què la síndrome de l'impostor és freqüent en el sector sanitari

L'entorn mèdic presenta algunes condicions que afavoreixen aquesta sensació:

• Alta responsabilitat sobre la vida dels altres.
• Cultura de perfecció i exigència extrema.
• Manca d'espais on compartir dubtes sense por al judici.

Tot això pot alimentar una sensació constant d'insuficiència personal i professional.

Símptomes i senyals d'alerta en metges i altres professionals de la salut

No es tracta d'un dubte puntual, sinó d'un patró que pot condicionar la vida professional si no s'identifica a temps.

Símptomes habituals de la síndrome de l'impostor en l’àmbit mèdic

Sol manifestar-se en forma de pensaments o conductes repetitives:

• Restar valor als mateixos assoliments: pensar que l’èxit es deu a la sort o a tercers.
• Por constant a l’error: viure amb tensió, esperant fallar en qualsevol moment.
• Dificultat per acceptar elogis: rebutjar els compliments perquè no es consideren merescuts.
• Comparacions constants: idealitzar els companys i minimitzar els mateixos assoliments.

Exemples de síndrome de l'impostor en medicina

No sempre es tracta d'una gran crisi; a vegades s’amaga en pensaments que es repeteixen en silenci o en decisions que es posterguen per inseguretat. Aquests són alguns exemples habituals en l’entorn sanitari:

• Durant la residència: sentir-se menys preparat que la resta.
• Primeres guàrdies: repetir comprovacions per por de fallar.
• Inici de consultes pròpies: dubtar de cada decisió, fins i tot de les més habituals.
• Després d’un ascens: creure que no s’està a l’altura del nou rol.

Sentir-se així no et fa menys professional. Reconèixer-ho és el primer pas perquè aquestes sensacions no es cronifiquin ni limitin el teu camí.

Conseqüències de no afrontar la síndrome de l’impostor en la carrera mèdica

Quan aquestes emocions no es gestionen, no desapareixen: es transformen en desgast, descoratjament i frenen el creixement professional.

• Desgast emocional: la necessitat de “demostrar” constantment esgota.
• Burnout: l’alta exigència i la manca de pausa generen esgotament crònic.
• Inseguretat en la presa de decisions: la por paralitza l’avanç professional.
• Autoestima danyada: es deixen passar oportunitats per pensar que no s’està preparat.
• Aïllament: en no compartir-ho, la sensació de solitud augmenta.

Detectar-ho i abordar-ho a temps pot evitar complicacions majors. I sobretot, permet viure la professió amb més equilibri.

Com superar la síndrome de l'impostor: estratègies per a metges

No existeix una recepta única, però sí que hi ha eines que ajuden a prendre distància del pensament crític i recuperar la seguretat.

Tècniques per identificar i frenar el diàleg intern negatiu

Una de les claus és escoltar allò que ens diem per dins, sense donar-ho per cert automàticament. Moltes vegades, aquest “no valc prou” es repeteix sense adonar-nos-en.

Aquestes pràctiques poden ajudar-te:

• Observar i anotar aquests pensaments quan apareixen, per començar a identificar-los sense jutjar-los.
• Registrar assoliments, fites o situacions resoltes amb èxit, fins i tot les més quotidianes. Tenir-ho per escrit permet recuperar-ho en moments de dubte.
• Qüestionar la lògica del pensament negatiu: diries el mateix a un col·lega en el teu lloc? Quines evidències reals tens per sostenir aquesta crítica?

Transformar aquest diàleg interior porta temps, però és un procés que es pot entrenar amb pràctica i constància. I comença per deixar de tractar-nos com si fóssim eterns aprenents.

Parlar-ne i compartir-ho: la importància del suport entre col·legues

Moltes vegades, el més difícil no és sentir-ho, sinó creure que ets l’únic. Compartir aquestes sensacions amb persones de confiança —col·legues, tutors, mentors o professionals de la salut mental— pot alleujar molt més del que sembla.

Afrontar canvis professionals amb confiança: recursos i alternatives

Hi ha moments en què la síndrome de l’impostor tendeix a intensificar-se: quan el metge es planteja un canvi professional, com obrir la seva pròpia consulta, deixar un hospital o iniciar una nova etapa en solitari.

Aquesta incertesa és legítima, però no cal viure-la des de la por. Comptar amb informació clara i amb opcions adaptades al context mèdic ajuda a prendre decisions amb més serenor.

En aquest sentit, el MEL, una alternativa exclusiva per a metges que exerceixen per compte propi, ofereix seguretat jurídica i econòmica per fer el pas amb més tranquil·litat.

Pràctiques d'autocura i gestió emocional per a metges

Per superar la síndrome de l'impostor, pots incorporar pràctiques com el mindfulness, fer pauses, desconnexió digital i mantenir un equilibri entre vida i feina. Són petites accions que poden ser molt útils si s'integren al dia a dia i es converteixen en hàbit per alliberar tensió i recuperar energia.

Recursos útils i suport professional per a metges amb síndrome de l’impostor

A vegades, n’hi ha prou amb una bona conversa; altres vegades, amb descobrir eines que t’ajudin a enfocar la situació amb més perspectiva:

• Lectures i pòdcasts especialitzats en salut mental, gestió emocional o desenvolupament professional en entorns exigents. Escoltar altres professionals compartir experiències pot aportar claus valuoses i, sobretot, companyia.
• Teràpia o acompanyament psicològic, especialment si aquestes emocions persisteixen o afecten de manera significativa el benestar. Buscar ajuda és un acte de responsabilitat, no de feblesa.
• Associacions, espais de mentoria o grups entre metges on poder parlar obertament, compartir vivències i desmuntar idees irracionals que sovint es viuen en solitud.
• Formació en habilitats no clíniques, com lideratge, gestió emocional o comunicació, que reforcen la confiança en un mateix més enllà del coneixement tècnic.

I, per descomptat, el valor de pertànyer a una comunitat mèdica que no només et dona suport professional, sinó que entén la teva realitat i t’acompanya.

Superar la síndrome de l’impostor en medicina: un repte possible per a cada metge

La síndrome de l’impostor no defineix la teva vàlua com a professional. És una experiència més comuna del que sembla, i es pot abordar amb informació, acompanyament i eines adequades.

Informar-se, parlar-ne, permetre’s descansar, demanar ajuda i recolzar-se en una comunitat són gestos que, tot i semblar petits, generen un canvi real. Perquè exercir la medicina des de la confiança i no des del dubte és possible, i cada pas compta.

A Mutual Mèdica t'acompanyem també en aquest camí: amb proximitat, comprensió i recursos reals perquè exerceixis amb seguretat i confiança. Perquè ningú hauria de sentir que ha de demostrar constantment que mereix estar on està.