Agressions a metges: com prevenir-les i actuar amb la Dra. Sheila Justo | Código Médico

Les agressions a metges a Espanya són una realitat que preocupa cada vegada més el col·lectiu sanitari. A diferència del que sovint es pensa, aquest tipus de violència no només inclou agressions físiques; també engloba insults, amenaces o coaccions. Conèixer com prevenir-les i com denunciar-les és clau per protegir l’exercici professional.

En el quart episodi de Código Médico, el videopodcast de Mutual Mèdica, parlem amb la Dra. Sheila Justo sobre per què es produeixen aquestes situacions i què pots fer, com a metge, per prevenir-les i actuar quan es produeixen.

Durant la conversa exposa una dada significativa: a Espanya es produeix aproximadament una agressió a metges cada deu hores, tot i que moltes situacions ni tan sols es notifiquen.

Més enllà de les xifres, l’episodi aporta un element especialment valuós: l’experiència directa de qui ha viscut aquestes situacions i ha treballat durant anys en la defensa i representació del col·lectiu mèdic.

Què està passant amb les agressions a metges a Espanya

Tal com explica la Dra. Sheila Justo, les agressions a metges a Espanya es produeixen amb més freqüència del que mostren les dades oficials.

Molts episodis de violència verbal (insults, amenaces o pressions) no arriben a notificar-se. Això significa que les estadístiques disponibles només reflecteixen una part del problema.

A més, alguns professionals reconeixen que determinades situacions s’han arribat a normalitzar dins de la pràctica assistencial, fet que preocupa especialment les organitzacions professionals i els col·legis de metges.

Visibilitzar aquestes situacions és un primer pas per poder abordar-les de manera efectiva.

Quins tipus de violència contra metges existeixen

Quan parlem de violència contra metges, la majoria de les persones pensa en agressions físiques. Tanmateix, la realitat és que la major part dels episodis adopten altres formes.

Segons les dades esmentades a l’episodi, les agressions verbals són les més freqüents, mentre que les agressions físiques representen aproximadament l’11 % dels casos notificats.

Entre les situacions més habituals hi trobem:

• Insults o desqualificacions: comentaris ofensius dirigits al professional durant la consulta.
• Amenaces o coaccions: intents de pressionar el metge per obtenir una determinada decisió clínica o administrativa.
• Agressions físiques: empentes, cops o altres actes de violència directa.
• Atacs en entorns digitals: en alguns casos, els professionals també poden rebre amenaces o atacs a través de les xarxes socials.

Tot i que les agressions físiques solen tenir més visibilitat, les agressions verbals també tenen un impacte important en el benestar del professional.

L’experiència de la Dra. Sheila Justo: quan la violència es viu en primera persona

Durant l’episodi, la Dra. Sheila Justo comparteix una experiència que va viure mentre treballava en urgències extrahospitalàries.

Relata com, durant una guàrdia nocturna, va haver d’atendre juntament amb una infermera una pacient inconscient mentre familiars amenaçaven l’equip sanitari si la pacient no se’n sortia.

Finalment, van aconseguir estabilitzar-la, però la situació va generar un entorn de gran tensió i danys materials al centre sanitari.

Aquest tipus d’experiències ajuden a entendre que darrere de cada estadística hi ha professionals que treballen en contextos d’alta pressió assistencial.

Quins metges tenen més risc de patir agressions

Les dades de l’Observatori d’Agressions mostren que alguns perfils professionals presenten una exposició més gran al risc.

Segons les dades esmentades a l’episodi, el perfil que apareix amb més freqüència a les estadístiques és el de dones metgesses d’entre 35 i 45 anys que treballen en atenció primària.

Això pot explicar-se per diferents factors:

• l’elevat volum de pacients atesos en determinats serveis
• el contacte continu amb pacients i familiars
• la pressió assistencial en alguns entorns

L’organització dels centres sanitaris, la disponibilitat de mesures de seguretat o l’existència de protocols clars també influeixen en l’aparició d’aquestes situacions.

Per què es produeixen les agressions a metges

Les agressions a metges solen tenir múltiples causes i no responen a un únic factor. La Dra. Sheila Justo posa sobre la taula alguns dels desencadenants més habituals:

• Desacords amb decisions mèdiques: pacients que no estan conformes amb un diagnòstic o un tractament.
• Conflictes administratius: situacions relacionades amb baixes laborals, informes o prescripcions.
• Frustració o tensió emocional: en contextos de malaltia o incertesa, els pacients o familiars poden reaccionar amb més agressivitat.
• Factors estructurals del sistema sanitari: a vegades, el metge queda al mig entre les expectatives del pacient i les limitacions organitzatives del sistema.

En aquestes situacions, com a metge, pots acabar convertint-te en el punt visible d’una frustració que en realitat té múltiples causes.

Com prevenir la violència contra metges

Prevenir aquest tipus de violència o agressions requereix un enfocament ampli que combini mesures organitzatives, seguretat als centres sanitaris i formació dels professionals.

Entre les mesures que poden ajudar a reduir el risc d’agressions hi trobem:

• Protocols clars d’actuació: que permetin respondre amb rapidesa davant situacions de risc.
• Sistemes d’alerta o botons d’emergència: que facilitin demanar ajuda quan es produeix una situació conflictiva.
• Mesures de seguretat als centres sanitaris: com càmeres, videoporters o controls d’accés.
• Formació en prevenció i gestió de conflictes: que ajudi els professionals a identificar i gestionar situacions de tensió.
• Visibilitzar el problema: parlar obertament de les agressions ajuda a reconèixer-ne l’impacte i avançar cap a solucions.

La prevenció requereix la implicació de professionals, institucions sanitàries i administracions públiques.

Què fer si pateixes una agressió com a metge

Quan es produeix una agressió, és important actuar seguint alguns passos bàsics. Entre les recomanacions més habituals hi trobem:

• Prioritzar la seguretat personal: si la situació ho requereix, el primer és posar-se a resguard.
• Avisar els serveis de seguretat o les forces de seguretat: segons el context, pot ser necessari contactar amb la seguretat del centre o amb la policia.
• Buscar atenció mèdica si hi ha danys físics o psicològics.
• Notificar l’incident al centre sanitari: això permet activar els protocols corresponents.
• Comunicar l’agressió al col·legi de metges.
• Presentar una denúncia: com recorda la Dra. Sheila Justo durant l’episodi: «El que no es denuncia no existeix». La denúncia permet visibilitzar el problema i millorar les mesures de protecció per als professionals sanitaris.

Per què denunciar és una part essencial de la prevenció

Denunciar les agressions a metges no només et protegeix com a professional que ha patit l’episodi, sinó que també ajuda a millorar la resposta institucional davant d’aquestes situacions.

A Espanya, el metge està reconegut legalment com a autoritat pública en l’exercici de la seva professió, cosa que implica que una agressió pot tenir conseqüències penals.

Registrar i denunciar els incidents permet:

• millorar el coneixement del problema
• activar mecanismes de protecció
• reforçar els protocols de seguretat
• prevenir noves agressions

Visibilitzar aquestes situacions és un pas important per reforçar el respecte en la relació metge-pacient.

Código Médico: converses sobre la realitat de la professió

Aquest episodi forma part de Código Médico, un espai de conversa impulsat per Mutual Mèdica en què professionals de l’àmbit sanitari comparteixen experiències, reflexions i aprenentatges sobre la pràctica mèdica.

A través d’aquestes converses s’aborden temes rellevants per al dia a dia dels metges, com el benestar professional, els reptes del sistema sanitari o l’evolució de la professió.

L’objectiu és oferir un espai de diàleg que ajudi a visibilitzar realitats que formen part de l’exercici de la medicina i a compartir eines útils per als professionals.

Parlar d’agressions a metges també és cuidar la professió

Les agressions a metges a Espanya continuen sent un problema que afecta l’exercici professional i el benestar de molts metges. Visibilitzar aquestes situacions, fomentar la denúncia i avançar en mesures de prevenció són passos necessaris per millorar la seguretat als entorns sanitaris.

Promoure una cultura de tolerància zero davant la violència és fonamental per protegir aquells que treballen cada dia cuidant la salut dels altres.

En aquest context, comptar amb una xarxa de suport també és important. Les agressions no només tenen conseqüències físiques; també poden afectar el benestar emocional i l’exercici professional.

Per això, iniciatives que acompanyen el metge i ofereixen protecció davant situacions com una baixa laboral o una incapacitat temporal poden marcar la diferència. Des de la lògica d’una mutualitat com la de Mutual Mèdica, l’objectiu és precisament aquest: cuidar els qui cuiden, oferint suport en els moments en què més es necessita.