La salut de la professió mèdica no millora després de la pandemia

L'estat de salut mental i benestar emocional de la professió mèdica espanyola es manté lluny dels nivells prepandèmics. Així es desprèn del segon estudi: "Repercussions de la COVID-19 sobre la salut i l'exercici de la professió dels metges d'Espanya" realitzat per la Fundació Galatea, la Fundació per a la Protecció Social de l'Organització Mèdica Col·legial, i la Fundació Mutual Mèdica, dins del seu programa Cuidar(me), que es va dur a terme entre els mesos de novembre de 2022 i febrer de 2023.

De l'anàlisi d'aquest, s'arriba a la conclusió que el malestar i els problemes de salut dels metges espanyols en el moment actual són atribuïbles no tant a la situació viscuda en la pandèmia sinó a les distorsions generades en el funcionament del sistema públic de salut.

Per tant, els problemes de salut dels metges s'associen a l'empitjorament de les seves condicions de treball, l'excés d'hores de treball, la sobrecàrrega laboral, la sensació d'estar sobrepassats i la dificultat de desconnectar durant el temps d'oci.

Crida l'atenció que sentin falta de suport per part dels seus superiors. Al que se suma la percepció de pèrdua de prestigi social davant una societat que percep als metges com a responsables de les mancances del sistema i de decisions polítiques que no els són pròpies però que afecten el seu funcionament.

Cuatre de cada deu metges no poden més

Les dades de l'informe posen en relleu que s'observa un empitjorament clar de l'estat de salut percebut. En l'actual enquesta, els metges que presenten un estat de salut regular o dolent representen el 26%; una quarta part dorm menys de 6 hores diàries i s'incrementen els que pateixen algun tipus d'insomni (35%).

A més, es posa de manifest que el 38% dels metges se sent sobrepassat i la taxa de burnout se situa en el 43%, xifres molt superiors a les acte percebudes en el període pre-pandèmic. 

Una tercera part dels metges considera que el seu estat de salut mental és dolent o regular i un 16% manifesta patir una depressió o algun trastorn d'ansietat en el moment de l'enquesta (finals de 2022).

Augment de la càrrega de feina

Les dades d'aquest segon informe revelen que pel que fa a les condicions de treball, es mantenen unes jornades de treball molt extenses, lligades sovint a la realització de guàrdies, de manera que la meitat dels metges treballa més de 40 hores a la setmana. A aquest fet, ja present abans de la pandèmia, cal afegir el gran augment de la càrrega de feina sobrevinguda en aquests tres últims anys i que va més enllà de la presència del coronavirus. Tres quartes parts dels metges considera que la seva càrrega de treball actual és superior (40%) o molt superior (37%) a la qual tenien abans de la pandèmia.

Són els metges interins o residents, on predominen les metgesses, els que tenen pitjors condicions de treball pel que fa a la precarietat i la sobrecàrrega laboral. Els que treballen en hospitals han de fer front a jornades laborals més llargues a causa de les guàrdies mentre que els que treballen en centres de salut d'atenció primària són els que manifesten una major sobrecàrrega de treball.

Valoració de la professió per part del seu entorn laboral i social

Els problemes de salut dels metges també s'associen a la baixa valoració rebuda per part dels seus superiors i de les organitzacions on treballen, així com a la pèrdua de prestigi social, segons es posa de manifest en l'enquesta.

Els col·lectius més afectats per aquesta situació de falta de suport o de valoració de la seva feina, tornen a coincidir amb els professionals menors de 35 anys, amb contracte MIR o interí i, molt especialment, amb els quals treballen en un centre de salut d'atenció primària, en totes dues circumstàncies la proporció de metgesses aquesta més representada.

Augmenta considerablement la utilització de serveis d'atenció a la salut mental entre la professió mèdica

Una conseqüència de la situació en què es troben els metges és el gran increment que ha experimentat el recurs a serveis de suport psicològic o d'atenció a la salut mental.

Un 60% dels metges són usuaris reals o potencials d'aquests serveis durant el 2022 (davant el 24% l'any 2020). Aquests coincideixen a més, amb els grups que presenten pitjors condicions de treball, pitjors indicadors de salut i una major percepció de no sentir-se valorats pel seu entorn professional, és a dir, els professionals més joves, on la feminització és alta, que són els que en major mesura visiten, han visitat o visitarien aquest tipus de centres de suport.

Els serveis d'ajuda davant problemes de salut mental preferits pels metges són els psicòlegs o psiquiatres privats (40%) però seguits molt de prop (35%) pels serveis de suport a la salut mental dirigits específicament a professionals de la salut com la xarxa PAIME.

L'estudi

El segon estudi: "Repercussions de la COVID-19 sobre la salut i l'exercici de la professió dels metges d'Espanya" es basa en els qüestionaris que han respost 4.304 metges espanyols de totes les comunitats autònomes entre novembre de 2022 i febrer de 2023.

Un 61% de la mostra està integrada per dones, xifra relativament similar al 57% que aquestes representen en el conjunt de l'univers. La mitjana d'edat de la mostra se situa en 50,6 anys i un 42% té més de 55 anys.

En totes les comunitats autònomes, les dones són més joves (48,3 anys de mitjana) que els homes (54,2) a causa de l'entrada més tardana d'elles en la professió.

Descarrega't l'estudi complet AQUÍ