'Si es demostra in vitro que els camps electromagnètics limiten el grau d'adhesió al material protèsic, tindrem una nova arma terapèutica en la prevenció de la infecció després de la implantació d'una pròtesi'

El Dr. Lluís Font Vizcarra, del servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat (Barcelona), investigarà l'"Efecte dels camps electromagnètics en l'adhesió i formació de biofilm de l'S. epidermis sobre diferents metalls"

Fundación Mutual Médica

Dr. Lluís Font Vizcarra

Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat (Barcelona)

'Si es demostra in vitro que els camps electromagnètics limiten el grau d'adhesió al material protèsic, tindrem una nova arma terapèutica en la prevenció de la infecció després de la implantació d'una pròtesi'

El seu projecte de recerca porta com a títol "Efecte dels camps electromagnètics en l'adhesió i formació de biofilm de l'S. epidermis sobre diferents metalls. En què consisteix tot això i quina és la prevalença i situació al nostre entorn?

La infecció, sigui aguda o crònica, és probablement una de les pitjors complicacions després de la implantació d'una pròtesi o material d'osteosíntesi.

Malgrat els múltiples avenços dels últims anys en mesures d'esterilitat (ús d'escafandre, flux laminar, etc.) la taxa d'infecció continua sent a dia d'avui d'entre el 0.3 i el 5% en funció de les sèries; percentatge que encara és més elevat en cirurgia de revisió.

Actualment, les mesures que poden evitar la infecció una vegada produïda la contaminació són l'antibioteràpia sistèmica i l'antibioteràpia local associada a l'ús del ciment. Així doncs, la majoria d'estudis s'han centrat en les possibles mesures químiques per a reduir el risc d'infecció, deixant de banda les possibles mesures físiques.

En què consisteix concretament el seu projecte de recerca, que ha guanyat un accèssit de la XXI Beca Mutual Mèdica?

Quantificar l'adhesió bacteriana de S.epidermis sobre diferents materials metàl·lics (utilitzats habitualment en COT) en exposar-los a diferents situacions electromagnètiques controlades.

Què poden aportar els resultats d'aquest treball al món de la ciència, d'una banda, i als pacients amb aquesta patologia, de l'altra?

Si es demostrés in vitro que els camps electromagnètics limiten el grau d'adhesió al material protèsic, es disposaríem d'una nova arma terapèutica en la lluita i prevenció de la infecció. A més, com és una mesura física i no química, s'evitaria l'aparició de soques resistents als antibiòtics. D'aquesta manera, els pacients es beneficiarien, ja que baixaria la taxa d'infecció i s'evitarien les intervencions derivades d'aquestes infeccions.

Quin és el seu punt de vista sobre la situació de la recerca mèdica al nostre país en relació la resta de països del nostre entorn? I més concretament en l'àmbit de la traumatologia i la cirurgia ortopèdica?

Personalment considero que al nostre país no és fàcil poder dedicar-se a la investigació; els recursos econòmics són limitats i la impressió és que es tracta d'un privilegi reservat a grups científics ja consolidats als quals no és fàcil accedir-hi, menys encara sent un investigador jove.

A traumatologia i ortopèdia, igual que a la majoria de disciplines mèdiques, no és fàcil trobar temps per a la investigació, ja que habitualment no es contempla dins l'horari laboral i per tant requereix renunciar al temps lliure, que a la nostre feina sol ser escàs. Això, sumat al fet que la retribució econòmica per aquesta dedicació sol ser també escassa o nul·la, fa que siguem una minoria els traumatòlegs que ens plantegem investigar.

De quina manera l'ajudaran els 3.000 € amb què està dotat aquest accèssit en la seva investigació?

Sens dubte permetrà finançar part del material necessari per a portar a terme el projecte. D'altra banda, el reconeixement en sí constitueix un incentiu tant o més important que l'econòmic per a continuar treballant en la mateixa línia.

Què pensa d'iniciatives com la Beca Mutual Mèdica?

És una de les poques beques que s'atorga a projectes realitzats per especialistes joves, premiant l'interès i qualitat del treball i deixant en un segon pla el pes d'un currículum, que, a fi de comptes, s'obté amb anys d'experiència. Sincerament crec que és un encert, ja que sol ser la gent jove (tutelada per investigadors amb més experiència), la que planteja els projectes més innovadors i la que té més dificultats de finançament.

Convidi als seus companys de professió a sol·licitar aquest premi

A tots els joves investigadors que creguin tenir un bon projecte, que no dubti A SOl·lICITAR aquesta beca, ja QUE pot aportar-li l'empenta econòmica i anímica necessària per a fer-ho realitat.