“L'estratègia transfusional en l'hemorràgia digestiva canvia en funció de diferents variables”, Dr. Cándido Villanueva

El Premi Dr. Font 2014 ha recaigut sobre el Dr. Cándido Villanueva Sánchez, del servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, per l'article d'investigació "Transfusion Strategies for Acute Upper Gastrointestinal Bleeding (Estratègies transfusionals en la hemorràgia digestiva alta)", publicat a The News England Journal of Medicina al 2013, amb un factor d'impacte de 54,42.

“L'estratègia transfusional en l'hemorràgia digestiva canvia en funció de diferents variables”, Dr. Cándido Villanueva

Fundación Mutual Médica

Dr. Cándido Villanueva Sánchez

HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU DE BARCELONA

El Premio Dr. Font 2014 ha recaído sobre el Dr. Cándido Villanueva Sánchez, del servicio de Aparato Digestivo del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, por el artículo de investigación "Transfusion Strategies for Acute Upper Gastrointestinal Bleeding (Estrategias transfusionales en la hemorragia digestiva alta)", publicado en The News England Journal of Medicina en 2013, con un factor de impacto de 54,42.

En què consisteix concretament i de forma resumida el projecte d'investigació que va permetre l'article premiat?

Els requeriments transfusionals en l'hemorràgia digestiva aguda podran ser diferents als d'altres pacients crítics a causa de factors com la inestabilitat hemodinàmica o la ràpida instauració de l'anèmia a nivells baixos d'hemoglobina. El present estudi va avaluar si un llindar transfusional restrictiu podia ser més eficaç que l'estratègia transfusional més lliberal empleada en l'hemorràgia digestiva aguda. Es va dissenyar i es va realitzar en la unitat de sagnants de l'hospital de Sant Pau. Practiquem un assaig amb distribució aleatòria a una estratègia de transfusió restringida en front d'una estratègia lliberal, en pacients amb hemorràgia digestiva. L'aleatorització es va estratificar segons la presència o no de cirrosi hepàtica, ja que dades anteriors indicaven que una transfusió excessiva podia ser particularment perjudicial en pacients amb hipertensió portal. Les hemorràgies massives que requerien transfusió abans de l'aleatorització van ser excloses, així com les hemorràgies de caràcter lleu, entenent com a tals aquelles amb Rockall clínic de 0 i hemoglobina >12 g/dl. 444 pacients van ser assignats a una estratègia restrictiva en què se transfonsava quan la hemoglobina descendia per sota de 7 g/dl, amb l'objectiu de mantenir-la entre 7 i 9 g/dl, i 445 van ser assignats a una estratègia liberal, amb un llindar de hemoglobina inferior a 9 g/dl i objectiu de mantenir-la entre 9 i 11 g/dl.

Els resultats de l'estudi demostren que l'estratègia de transfusió restrictiva millora els resultats obtinguts amb l'estratègia liberal. La descoberta més rellevant va ser la milloria en la supervivència. Amb la transfusió restrictiva es va aconseguir una major probabilitat de supervivència a les sis setmanes que amb l'estratègia liberal de transfusió. Segons la causa de l'hemorràgia, la transfusió restrictiva van tendir a millorar la probabilitat de supervivència en aquelles d'origen pèptic i va ser significativament millor que la transfusió liberal en els pacients amb cirrosi i Child-Pugh classe A o B, però no en aquells amb Child-Pugh classe C. Amb l'estratègia transfusional restrictiva també es va aconseguir millorar diferents paràmetres relacionats amb l'eficàcia, tals com la taxa de recidiva hemorràgica, la necessitat de tractament de rescat i la durada de l'estància hospitalària. La incidència global de complicacions també va millorar. A més, amb l'estratègia transfusional restrictiva es va augmentar de forma significativa la taxa de pacients que no requereixen cap transfusió i va reduir significativament el número d'unitats de concentrats d'hematies transfoses.

Què poden aportar els resultats d'aquest treball al món de la ciència, d'una banda, i als pacients, de l'altra?

Respecte al món de la ciència, estableix una estratègia transfusional més racional, basada en l'evidència, que comportarà a més un estalvi en un recurs molt limitat, el que més enllà dels efectes sobre la salut tindrà altres de tipus socioeconòmics. L'estudi expandeix les àrees d'investigació en polítiques transfusionals i fonamenta altres com les referents a l'àmbit de perjudici/benefici de la transfusió del que es deriven les referents, entre altres, a la immunomodulació relacionada amb la transfusió o les lesions per magzetmatge dels concentrats de hematies.

Respecte als pacients, l'estudi suposa un estalvi d'un recurs amb efectes adversos potencials, que es traduirà en una reducció de les complicacions associats al procediment, algunes de potencial gravetat, en un millor control de l'hemorràgia, particularment en pacients amb hipertensió portal i en una milloria en el pronòstic de supervivència, segons indiquen els resultats de l'estudi.

Com s'aconsegueix la publicació d'aquesta investigació a la revista?

Es tracta d'un estudi efectuat en un sol centre i sense finançament específic. L'estudi es va remetre a publicació per via ordinària i va seguir un procés amb diferents revisions i sol·licitud de múltiples aclariments que es van anant proporcionant.

Com descriuria la situació de la investigació mèdica en el nostre país, en relació a la resta de països del nostre entorn?

La situació de la recerca mèdica en el nostre país era molt millorable fa uns anys, i ha empitjorat amb els anys de crisi econòmica. La inversió en investigació, tot i que existeix, és insuficient. El present estudi, per exemple, no va gaudir de cap de les ajudes sol·licitades per a la seva execució.

En quant als països del nostre entorn, les últimes estadístiques de les que tenim notícia indiquen que no estem entre els primers en inversió en I+D.

Convidi els seus companys de professió a participar en aquest premi.

Aquest premi, que és molt d'agrair, ha de servir per estimular la investigació bàsica i clínica en el nostre entorn, amb el que tots els implicats han de participar d'ell en un o altre sentit.