Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar-te la publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l’anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes l’ús. Pots canviar la configuració i obtenir més informació consultant la nostra Política de Cookies.

El Premi Dr. Font 2010 demostra que una nova molècula –ST2- és un important factor predictiu de mort sobtada en pacients amb insuficiència cardíaca

"Determinació del marcador ST32 soluble com a factor predictiu de mort sobtada en pacients amb insuficiència cardíaca i disfunció ventricular sistòlica" és el títol del treball del doctor Antoni Bayés Genís, del servei de cardiologia de l'Hospital Trias i Pujol de Barcelona, guanyador del Premi Dr. Josep Font 2010. Aquest article va ser publicat a la revista Journal of the American College of Cardiology, amb un factor d'impacte de 12,535.

Determinació del marcador ST32 soluble com a factor predictiu de mort sobtada en pacients amb insuficiència cardíaca i disfunció ventricular sistòlica

Fundación Mutual Médica

Dr. Antonio Bayés Genís

HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL DE BADALONA (BARCELONA)

El Premi Dr. Font 2010 demostra que una nova molècula –ST2- és un important factor predictiu de mort sobtada en pacients amb insuficiència cardíaca

L'article guardonat amb el Premi Dr. Josep Font 2010 porta com a títol "Soluble ST2 for predicting sudden cardiac death in patients with chronic heart failure and left ventricular systolic dysfunction" ("Determinació del marcador ST32 soluble com a factor predictiu de mort sobtada en pacients amb insuficiència cardíaca i disfunció ventricular sistòlica"). En què consisteixen aquestes patologies i quina és la seva prevalença i situació en el nostre entorn? Per què és important la seva detecció precoç?

La insuficiència cardíaca (IC) amb disfunció ventricular sistòlica és la gran epidèmia cardiovascular del segle XXI. La majoria de les malalties cardíaques poden evolucionar cap a la IC i per això és fonamental fer una correcta identificació i, sobretot, poder establir el diagnòstic del pacient amb una certa exactitud. En el nostre país es calcula que més d'un 15% dels pacients majors de 70 anys pateixen IC. En aquest sentit, la detecció precoç permet una ràpida iniciació dels tractaments més adequats per a estabilitzar al pacient, de manera que millori els seus símptomes i s'allargui la seva supervivència.

En què consisteix concretament la investigació que ha guanyat el Premi Dr. Josep Font 2010?

En aquesta investigació hem analitzat una nova molècula anomenada ST2 que actualment no es coneixia quina funció podia tenir en els pacients amb IC. En el nostre estudi hem pogut demostrar que ST2 és un important factor predictiu de mort sobtada en aquests pacients, de manera que aquells pacients amb nivells alts de ST2 tenen un risc més gran de patir mort sobtada als tres anys de seguiment, i els pacients amb nivells de ST2 baixos tenen un risc molt menor de patir mort sobtada.

L'any 2009 aquesta investigació es va publicar a la prestigiosa revista Journal of the American College of Cardiology, com es va aconseguir?

Per aconseguir publicar en aquesta revista tan prestigiosa hem unit dos elements importants: en primer lloc, l'estudi va ser un estudi multicèntric de nou hospitals espanyols que pertanyien a una xarxa denominada MUSIC, les sigles de la qual volen dir Mort Sobtada en Insuficiència Cardíaca; per tant, és un estudi nacional multicèntric. I en segon lloc, perquè incorporem un nou biomarcador, ST2, en aquesta població concreta. A conseqüència de les troballes tan positives i espectaculars que hem descobert, l'editor de la revista Journal of the American College of Cardiology va creure oportuna la seva publicació, i no només això, sinó que a més l'editor em va fer una entrevista on s'analitzen les implicacions clíniques d'aquests descobriments.

L'objectiu del Premi Dr. Josep Font és guardonar l'autor d'un treball d'investigació que tingui aplicació a la pràctica mèdica, de quina manera creu vostè que compleix el seu projecte aquest requisit?

El nostre projecte té una implicació clínica molt clara; d'una banda, ens permet identificar aquells pacients que tenen nivells alts o baixos de ST2 i hem vist que això, por si mateix, ja ens identifica els pacients de més o de menys risc de mort sobtada. Però el més rellevant és que combinant dos biomarcadors, ST2 i NTproBNP, identifiquem un grup de molt alt risc quan ambdós són alts, en què abans de tres anys el 70% té risc de patir mort sobtada, mentre que quan els dos marcadors són baixos, identifiquem un altre grup en què el risc de mort sobtada és únicament del 4%.

Por tant, això té la següent lectura: quan els dos marcadors són elevats, és necessari pensar en implantar un desfibril·lador a aquests pacients, mentre que, quan ambdós són baixos, és probable que el desfibril·lador no sigui necessari, el que, a més de ser útil clínicament, pot tenir implicacions econòmiques importants, sobretot en el moment actual de crisi.

Què ha aportat o poden aportar els resultats d'aquest treball al món de la ciència, d'una banda, i als pacients amb aquestes patologies, de l'altra?

Como hem comentat anteriorment, al món de la ciència ha permès incorporar un nou biomarcador amb finalitat pronòstica a un gran ventall de pacients que són els que pateixen IC, i, d'altra banda, ens ha donat la possibilitat de segregar aquells pacients que requereixen una intervenció més agressiva d'aquells altres pacients, els nivells de ST2 dels quals són baixos, que poden continuar amb el tractament convencional menys invasiu.

Quin és el seu punt de vista sobre la situació de la investigació mèdica al nostre país en relació a la resta de països del nostre entorn? I més concretament en l'àmbit de la cardiologia?

Des del meu punt de vista, la investigació clínica d'aquest país ha millorat molt en els últims anys i per què això succeís ha estat molt important el suport econòmic de les institucions públiques i també el suport que algunes institucions privades han proporcionat per a portar a terme investigació. En el nostre cas concret, crec que les xarxes temàtiques d'investigació han representat un punt i apart i han permès que grups d'investigadors de diferents hospitals i de diferents institucions treballin de forma cooperativa i avancem més ràpidament per a obtenir resultats més rellevants. En l'àmbit de la cardiologia també ha estat així i en l'actualitat existeix un gran centre d'investigació CNIC a Madrid que fa investigació de primer nivell, i a més existeixen tres xarxes d'investigació: la xarxa REDISNCOR, la xarxa HERACLES i la xarxa RECAVA, que treballen en col·laboració i en la qual participen els principals hospitals del nostre país.

Qué representa per a vostè haver guanyat aquest premi en l'àmbit professional?

En l'àmbit professional és una satisfacció veure que una entitat com Mutual Mèdica ha considerat el nostre treball mereixedor del premi, perquè és agradable i és sempre motiu d'orgull poder incrementar el benestar dels nostres pacients i que això sigui reconegut.

Actualment té algun projecte d'investigació en marxa?

En aquests moments estem continuant dues línies fonamentals d'investigació: d'una banda, una línia d'investigació clínica, interpretant noves dades de nous biomarcadors per a poder identificar millor aquells pacients amb IC que tenen risc de mort sobtada, amb l'objectiu de poder establir el diagnòstic de la malaltia abans. Per tant, treballem en el món de la IC, d'una banda, i, de l'altra banda, en l'àmbit de la investigació bàsica estem treballant amb cèl·lules mare adultes amb la finalitat de poder fer tractament o teràpia cel·lular en aquests pacients amb IC o postinfart amb garanties, amb seguretat i amb èxit en la seva implantació. No sabem encara si serà en forma de solucions líquides o en forma de teixit cardíac artificial i en això estem treballant.

Convidi els seus companys de professió a sol·licitar aquest premi

De forma efusiva convido tots aquells companys que es dediquen a la investigació a què sol·licitin aquest premi, que és un premi prestigiós i que ens permet continuar amb la il·lusió d'investigar día a día, una tasca àrdua i, de vegades, poc reconeguda i poc recompensada. Moltes gràcies.