Entrevista Metge Cooperant Dr. Julio Rodríguez de la Rúa Fernández

Entrevistem al Dr. Julio Rodríguez de la Rúa Fernández, metge cooperant en el Chad

"Crec que la cooperació m'ha fet més humà"

Dr. Julio Rodríguez de la Rúa Fernández

Entrevistem al Dr. Julio Rodríguez de la Rúa Fernández, metge cooperant en el Chad

"Crec que la cooperació m'ha fet més humà"

Per què va decidir fer-se metge cooperant?

Crec que l'afany d'ajudar a uns altres, és una cosa inherent a l'ésser humà. Això, sumat a l'exemple del meu pare va ser el que em va fer estudiar medicina.

I una vegada que ets metge i et consciencies de la inequitat existent, del fracàs per a repartir la riquesa i el coneixement, de la corrupció que abandona als més desfavorits…fa que vulguis donar una cosa de la qual et sobra i aportar una mica de salut en països abandonats.

 Senzillament, és una resposta davant una situació injusta.

En quin projecte o projectes de cooperació ha participat?

  • Projecte 1

En la Leproseria “Ambatoabo” de las Filles de la Charité de St. Vincent de Paul, en Farafangana al Sud-est de Madagascar.

Farafangana és un districte de 900.000 habitants i el 87% viuen en extrema pobresa.

A aquesta leproseria vaig acudir durant 17 anys i vaig poder veure l'evolució que va haver-hi, des de ser una missió creada en 1.902 que sanitàriament es dedicava exclusivament a cura dels leprosos, fins a veure-la convertir-se en la Clinique Medico-Chirurgicale St. Vincent de Paul, hospital de referència reconegut pel govern malgaix.

Per a mi, aquest gran canvi és una gran satisfacció. Allí quan arribem diuen alguna cosa així com “Tonga ao Ambatoabo zana hary” que significa “Déu ha baixat a Ambatoabo”.

  • Projecte 2

En el Hôpital Universitaire Le Bon Samaritain, de N'Djamena (Txad), que va ser creat pels jesuïtes l'any 2007 i és una referència al país, tenint a més una Facultat de Medicina i una Escola d'Infermeria.

 

El Txad és un país que ocupa el lloc 187 de 189, en el IDH (Índex de Desenvolupament Humà) i en l'últim cens, per a més de 17 milions d'habitants, només hi ha 1.197 metges, 4.245 infermeres-llevadores i 108 farmacèutics.

 

A ell acudeixo des de fa 11 anys i m'atreveixo a dir amb tota humilitat, que l'hospital és el que és per descomptat i sobretot, gràcies al gran esforç i dedicació dels sanitaris locals, però alguna cosa també gràcies a cooperants italians, francesos, libanesos, xilens i espanyols, que successivament atendrem sanitàriament els pacients, a ensenyar en la Facultat de Medicina als estudiants i a formar als metges i infermers d'aquest hospital.

 Som un simple eslabó, però cadascun de les baules és fonamental en una cadena.

Hi ha algun fet que vulgui destacar, que marqués la seva experiència com a cooperant?

Sí, vull posar l'accent en alguna cosa que considero important i ho faig per als que s'inicien en la cooperació sanitària internacional.

Al principi, la gent et diu “Àfrica és una immensa ferida, el vostre és una gota d'aigua en l'oceà…no serveix per a res”. I amb freqüència, és veritat que tornes d'allí amb un pòsit de frustració en veure tanta pobresa, en veure tot el que queda allí…

Doncs bé, puc assegurar que els locals són els que et deixen entreveure, que el que fas allí sí que serveix per a alguna cosa, que no has d'abandonar-los. Allí aportes coneixement, material sanitari, formació…i sobretot, ho poso amb majúscules el que els aportes és CONFIANÇA. Se senten acompanyats i això els incita a superar-se ells mateixos.

Poso un exemple. L'any 2009, va haver-hi una greu crisi política a Madagascar amb conflicte bèl·lic intern, pel canvi en el govern, amb morts als carrers, voladures de ponts…

Les monges de la Missió Ambatoabo sempre reticents a escriure un mail, als pocs dies d'iniciar-se la revolta, em van escriure dient “Estem amb molta por i en aquests moments tan difícils si us plau NO ENS ABANDONIN” (el van escriure així amb majúscules).

Em vaig adonar que, el que fèiem allí, encara que fos “una gota d'aigua”, era important per a ells. I allí vam tornar, clar.

Què ha significat per a vostè a nivell personal la cooperació? I a nivell professional?

A nivell personal em suposa una gran satisfacció, he vist el gran reconeixement de pacients i familiars, he comprovat la col·laboració màxima dels sanitaris locals (al seu ritme), he conegut persones extraordinàries i altres cultures, m'han ensenyat a viure i gaudir de la vida malgrat les mancances i dificultats.

I alguna cosa que agraeixo moltíssim, crec que la cooperació m'ha fet més humà.

A nivell professional, el participar en cooperació m'ha consolidat com a metge.

Abans la meva carrera professional es recolzava en tres pilars, el saber, l'assistència, la docència i la recerca. Ara es recolza també en un quart pilar, que és la cooperació i em sento, no millor metge però sí més complet.

I sent sincer, haig de dir que per a mi, la cooperació és una bella experiència “egoista”. He rebut més del que dono, no té el menor mèrit desplaçar-me a cap lloc, perquè allí em sento molt bé.

Es va sentir segur durant la seva cooperació?

Quan vas a cooperació, a part d'implicar-te en un projecte, conèixer-lo i estar preparat professional i personalment per a dur-ho a terme, has de saber “viatjar segur”.

Vacunes preventives, seguir les normes que indiquen el Ministeri d'Afers exteriors i Sanitat Exterior, tenir les teves assegurances de viatge i vida, assegurança de Responsabilitat Civil Professional, Certificat d'Idoneïtat professional, sentit comú, deixar-te aconsellar pels locals, respectar la seva cultura…tot això fa que et sentis segur.

I és que no pots arriscar, perquè això suposaria posar-te en perill, però sobretot posaries en perill tota una campanya sanitària.

Com valora la protecció que ofereix Mutual Mèdica a través de la seva assegurança per a metges cooperants?

Aquest any 2021, vaig viatjar amb la cobertura de Mutual Mèdica que em sembla molt bona, i per a la meva sorpresa i satisfacció, a més va ser gratuïta.

Com valora l'assistència en viatge que va rebre?

La valoro molt bé. Em vaig sentir molt recolzada, en un moment donat en el qual vaig viure uns certs moments difícils. 

Repetiria l'experiència? Per què?

La cooperació té moltes possibilitats de “enganxar-te”.

Jo vaig anar la primera vegada fa molts anys i em vaig contagiar d'aquesta il·lusió. Puc dir a més, que en la meva experiència el 70% dels sanitaris que van per primera vegada, tornen a anar.

Per això és tan important la informació del que fem als països desfavorits i la sensibilització entre els nostres companys, perquè s'animin a anar.

Cal difondre, cal buscar recanvi generacional…i això és el que em mou a respondre a aquesta entrevista.

Vull finalment, mostrar el meu agraïment a Mutual Mèdica, pel seu suport a la cooperació.