Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar-te la publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l’anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes l’ús. Pots canviar la configuració i obtenir més informació consultant la nostra Política de Cookies.

“El Premi atorgat per Mutual Mèdica m’ha servit per afermar la meva carrera investigadora”, Dr. Josep Lluís Melero, Hospital La Fe

MUTUAL MÉDICA

Mutual Informa

 

EL BOLETÍN DE INFORMACIÓN DE MUTUAL MÉDICA

79
Octubre 2016

Con la tesis doctoral que lleva como título “Biomarcadores en hipertensión pulmonar de causa cardiaca izquierda. Valor diagnóstico y pronóstico”, el Dr. Josep Lluís Melero Ferrer obtuvo este año el Premio a la Mejor Tesis Doctoral MIR del Hospital Universitario y Politécnico La Fe de Valencia, otorgado por Mutual Médica.

                                          Dr Josep Lluis Melero Ferrer 350  
                                                  

 Dr. Josep Lluís Melero Ferrer  

 
   Premi Millor Tesi Doctoral MIR 2016  
                         Cardiologia  
  Hospital La Fe de València  
  34 anys  
 

Amb la tesi doctoral que porta com a títol “Biomarcadors en hipertensió pulmonar de causa cardíaca esquerra. Valor diagnòstic i pronòstic”, el Dr. Josep Lluís Melero Ferrer va guanyar el Premi a la Millor Tesi Doctoral MIR de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València.

Com està la situació de la investigació mèdica al nostre país? El Dr. Josep Lluís Melero Ferrer rep el Premi a la Millor Tesi Doctoral MIR de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València, de mans del Sr. César Vizuete, responsable comercial de Mutual Mèdica. El Dr. Josep Lluís Melero Ferrer rep el Premi a la Millor Tesi Doctoral MIR de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València, de mans del Sr. César Vizuete, responsable comercial de Mutual Mèdica.   En el moment actual continuem molt per darrere dels països del nostre entorn en cultura investigadora. A les universitats, els futurs metges no se’ns forma adequadament en investigació, ni tampoc es fomenta que aquesta formi part del treball mèdic. Després, en el món laboral és difícil trobar temps per investigar, ja que la jornada laboral del mèdic és considerada des de les administracions com a 100% assistencial. Així que la investigació queda relegada a una cosa opcional, extra, per a qui vulgui sacrificar el seu temps lliure. Afortunadament, a molts grans hospitals s’han anat creant instituts d’investigació vinculats a aquests mateixos centres, en què es poden desenvolupar projectes d’investigació bàsica o clínica. El problema és que els contractes que poden oferir aquestes institucions als metges investigadors solen ser força precaris. Fins que les administracions no canviïn la seva percepció i entenguin que els hospitals terciaris són per natura centres d’investigació i que el personal que treballa allà hauria de dedicar part de la seva jornada a la investigació, la situació no millorarà. Un exemple de que amb el temps per investigar i amb professionals implicats s’aconsegueix una producció científica excel·lent és la Unitat de Màcula de La Fe, liderada pel Dr. Gallego-Pinazo, al que aprofito per reconèixer la seva tasca. Com fer bona investigació? El primer és tenir una bona actitud i aptitud per a la investigació, ja que suposarà temps i sacrifici, però això no ho és tot. De fet, només amb això no aconsegueixes res. Cal trobar un servei on es fomenti la investigació i es facilitin les eines per poder portar-la a terme. I no menys important, como insisteix cada vegada que té ocasió el Dr. Valentín Fuster, és tenir un mentor. Una persona amb experiència en el món de la investigació que et pugui orientar i aconsellar i, a més, et pugui proporcionar línies de treball en què investigar. Què representa per a tu aquest premi? Aquest premi és sobre tot un reconeixement al treball investigador realitzat durant la residència. Estic molt satisfet per la consecució del guardó i molt agraït a Mutual Mèdica per la instauració d’aquest tipus de reconeixements. Per desgràcia, actualment no és habitual que es pugui acabar la tesi doctoral durant la residència. Aquest tipus de premis poden ser un al·licient més per animar a que més residents facin un esforç més gran per acabar-la. Personalment, a mi m’ha servit per afermar que vaig pel camí correcte i seguir desenvolupant la meva carrera investigadora. Fes un breu resum de la teva tesis doctoral La hipertensió pulmonar secundària a malaltia cardíaca és una patologia prevalent, greu i associada a important morbiditat i mortalitat, sobretot quan produeix un deteriorament de la funció ventricular dreta. En funció de la resposta del llit vascular pulmonar a les altes pressions d’ompliment del ventricle esquerra, podem diferenciar entre una forma poscapilar (passiva, menys greu) i una precapilar (reactiva, més greu). La hipòtesi d’aquest projecte és que existiria una associació entre els nivells de biomarcadors sèrics d’origen endotelial i la severitat de la hipertensió pulmonar. Per això, es va obtenir una mostra de sang del llit vascular pulmonar en 80 pacients consecutius als quals se’ls va realitzar un cateterisme cardíac dret. Es van analitzar els nivells de diferents proteïnes seleccionades en base als resultats obtinguts en un microarray de proteïnes realitzat prèviament i als disponibles en la literatura. Després d’analitzar els resultats els nivells de les proteïnes ANGPTL4 i osteocrina en pacients amb miocardiopatia dilatada i la TIMP2, VEGF i D-Dímeros en pacients amb cardiopatia isquèmica van permetre diferenciar les formes precapilar i poscapilar. A més, nivells elevats d’endotelina 1 i la catepsina B es van associar a disfunció del ventricle dret. Com veus el teu futur com mèdic? I el de teva generació en general? El futur es continua veient boirós, per desgràcia. L’habitual després de la residència són anys d’incertesa fins a aconseguir assentar-se en un lloc, a l’espera que arribi una oposició, on el que prima és l’antiguitat i es minimitzen la resta de mèrits. Fins que no hi hagi la voluntat política de calcular les necessitats reals de metges i especialitats en el nostre país, i s’ajustin les places de les facultats a aquest número, seguirem exportant metges i soportant contractes escombraria. En el meu cas, intentaré continuar vinculat d’alguna manera a la investigació i a un hospital de referència. Des d’un hospital comarcal més petit, amb la pressió assistencial que suporten, és molt difícil treure temps per investigar, a més que els recursos són més limitats. Un consell per als nous residents... La residència és un moment únic a la vida del metge. No només per ser l’entrada al món laboral, sinó perquè és la conjunció perfecta d’edat i oportunitats. El que no es posi en marxa i es fomenti durant la residència és molt difícil desenvolupar-lo després. Per a aquells residents amb esperit investigador, s’ha d’escollir un servei adequat per a aquest propòsit i buscar-se un bon mentor. Quines són les teves necessitats en previsió social: jubilació, baixes laborals, incapacitat, alternativa autònoms, etc.? Un defecte gran de la població mèdica és que estem molt verds en el que no és medicina, i això inclou, per exemple, la legislació laboral. Molts de nosaltres no ens plantegem el problema fins que ens el trobem. La veritat és que amb Mutual Mèdica totes aquestes preocupacions queden ben cobertes. Fer-se mutualista com a alternativa al règim d’autònom ha sigut un gran encert. Fins i tot he rebut una ajuda pel naixement de la meva filla!