El guanyador de la Beca Mutual Mèdica 2010 estudia un tractament per al Parkinson que reduiria els efectes secundaris adversos

El seu projecte d'investigació porta com a títol "Ús de fàrmacs agonistes específics davant el receptor 2 d'endocannabinoides (CB2-R) en models de malaltia de Parkinson en primats". En què consisteix aquesta malaltia i quina és la seva prevalença i situació en el nostre entorn? Per què investigar-ho en models animals?

La malaltia de Parkinson és el trastorn neurodegeneratiu més freqüent després de l'Alzheimer. Així, es calcula que existeixen aproximadament 100.000 persones afectades al nostre país. Avui día, gràcies als avenços farmacològics i a l'estimulació cerebral profunda, els pacients viuen més i millor; no obstant, existeixen encara molts fronts oberts.

Són uns quants els models animals que reprodueixen la malaltia de Parkinson, començant per les mosques, passant pels peixos, ratolins i rates fins el primat no humà, sent aquest últim el que més homologies té amb la nostra espècie. L'avantatge d'aquest model no humà tractat amb MPTP (toxina que reprodueix els símptomes cardinals de la malaltia de Parkinson) radica, entre altres coses, en ser l'únic en què es reprodueixin les discinesies (moviments anormals involuntaris de cap, tronc i extremitats secundaris al tractament amb levodopa) de forma semblant als pacients amb malaltia de Parkinson. No obstant, no deixa de ser un model i, per tant, té les seves limitacions; per exemple, a nivell intracel·lular no es desenvolupen els cossos de lewy, marcador histopatològic característic d'aquesta malaltia en l'humà.

En què consisteix concretament el seu projecte d'investigació, que ha guanyat la XX Beca Mutual Mèdica?

Una de les qüestions per resoldre a la malaltia de Parkinson són les discinesies. Aquesta és una de les complicacions motores tardanes més freqüents en pacients que han rebut tractament amb levodopa durant alguns anys. És sabut que aquests símptomes estan relacionats amb el sistema endocannabinoide i, a tal efecte, s'han sintetitzat fàrmacs antagonistes del receptor endocannabinoide CB1 que atenuen aquests símptomes, amb el desavantatge que apareixen efectes secundaris notoris.

Al nostre estudi aprofundirem en el coneixement del receptor CB2 implicat igualment en el desenvolupament de discinesies, però amb una distribució més restringida en el sistema nerviós central, el que podria produir menys efectes adversos. L'objectiu final és la síntesi d'un agonista específic CB2.

Què poden aportar els resultats d'aquest treball al món de la ciència, d'una banda, i als pacients amb malaltia de Parkinson i altres malalties, d'altra banda?

El nostre estudi pretén demostrar que el receptor CB2 és una diana eficaç per al maneig dels pacients que han desenvolupat discinesies al tractament prolongat amb levodopa. S'ha postulat que el receptor CB2 podria participar en processos cel·lulars; d'una banda, protegint les neurones sanes davant les agressions i, de l'altra, afavorint l'eliminació de cèl·lules tumorals, per això el nostre estudi podria ajudar al desenvolupament de futures investigacions en processos degeneratius. A més, també s'ha relacionat amb fenòmens com el dolor o l'emoció, entre d'altres.

El nostre objectiu és iniciar un assaig clínic per a provar la eficàcia d'un fàrmac agonista dirigit cap a aquest receptor. Per tant, si la nostra hipòtesi és encertada, milloraríem en gran mesura la qualitat de vida dels nostres pacients.

Quin és el seu punt de vista sobre la situació de la investigació mèdica al nostre país en relació a la resta de països del nostre entorn? I més concretament en l'àmbit de la neurologia?

Els responsables governamentals són més conscients de la necessitat de fomentar la investigació, ja que és una forma de garantir el desenvolupament d'un país. Així, des de 2004, es van incrementar els recursos destinats a investigació biomèdica fins al 1,1% del producte interior brut. Tot i que la tendència és bona, encara estem lluny de la mitjana europea. Desafortunadament, en el moment actual la crisi econòmica ha minvat sensiblement el pressupost destinat a aquest fi, especialment pel que fa a la investigació traslacional.

En l'àmbit de les neurociències, malgrat el significatiu avenç produït durant el passat segle, seguim desconeixent moltes de les regles que determinen el funcionament cerebral. Tanmateix, la creació de xarxes temàtiques d'investigació, como el CIBERNed i RETICS, ha propiciat una major col·laboració entre investigadors.

.

De quina manera l'ajudaran els 9.000 € amb què està dotat aquest premi a la seva investigació?

Aquest premi suposa un reconeixement a aquells metges que hem decidit iniciar-nos en el món de la investigació bàsica, ja que la nostra formació ha estat fonamentalment clínica i, per tant, no estem habituats a treballar en un laboratori, la qual cosa implica un esforç sobreafegit. La dotació d'aquesta beca està destinada a complementar la meva retribució econòmica actual en el Centre d'Investigació Mèdica Aplicada de la Universitat de Navarra, on treballo.

Què pensa d'iniciatives com la Beca Mutual Mèdica?

Aquest tipus d'ajudes suposen un incentiu per als metges interessats en emprendre una carrera investigadora i, per tant, iniciatives com aquestes haurien d'incitar a altres entitats a promoure idees semblants, doncs promovent la investigació biomèdica, guanyem tots.

Convidi els seus companys de professió a participar en aquest concurs

Recomano a tots els metges que han acabat el període de formació especialitzada i tenen inquietud per iniciar-se en l'àmbit de la investigació que participin en aquest concurs, ja que suposa una ajuda per a poder portar a terme una tesi doctoral.