Parlar d’ètica mèdica no és només mirar enrere; també implica entendre com els valors que la fonamenten continuen guiant l’exercici mèdic actual. Des d’Hipòcrates fins avui, el compromís ètic del metge ha anat evolucionant al ritme de la societat, la ciència i les noves formes de treballar.

Avui més que mai, reflexionar sobre què entenem per ètica mèdica i com s’aplica en el dia a dia ajuda a prendre decisions més conscients, humanes i sostenibles.

Què és l’ètica mèdica i per què continua sent tan rellevant?

L’ètica mèdica és el conjunt de valors, normes i principis que orienten la conducta del metge, tant en l’assistència com en la recerca. Té una funció clara: ajudar el professional a actuar amb responsabilitat, respecte i humanitat, especialment davant de decisions complexes.

Aquest compromís no és nou. Les seves arrels es remunten a l’antiga Grècia, on Hipòcrates ja defensava una medicina que busqués l’equilibri entre el físic, el mental i el moral. La seva influència va donar lloc a un dels textos més emblemàtics de la professió: el Jurament Hipocràtic.

Tot i que els reptes han canviat, l’ètica mèdica continua plenament vigent. Adaptada al present, encara és una brúixola essencial quan el que és tècnicament possible no sempre coincideix amb el que és èticament correcte. I ens recorda que, per damunt de qualsevol avenç científic, al centre hi ha sempre la persona.

Els 4 principis de l’ètica mèdica, explicats amb exemples

Actualment, bona part de l’ètica mèdica es basa en un marc pràctic: els quatre principis de l’ètica mèdica. Són guies que ajuden a prendre decisions clíniques amb responsabilitat i sensibilitat.

No maleficència: evitar fer mal

Aquest principi parteix d’una idea bàsica: no fer mal de manera intencionada. Implica rebutjar accions que, tot i ser tècnicament possibles, podrien perjudicar el pacient. També alerta sobre efectes secundaris no justificats o intervencions que no respecten la voluntat de la persona.

Per exemple: evitar proves invasives innecessàries, tractaments amb efectes greus sense benefici clar, o decisions clíniques precipitades.

Beneficència: actuar pel bé del pacient

No es tracta només de no fer mal, sinó de procurar activament el bé del pacient. Aquest principi exigeix buscar el màxim benefici possible, tenint en compte el seu context, els seus valors i les seves possibilitats reals.

Exemple habitual: adaptar un tractament a la realitat social d’un pacient per garantir que el podrà seguir sense posar en risc la seva salut.

Autonomia: respectar decisions informades

Respectar l’autonomia vol dir reconèixer el dret del pacient a decidir sobre la seva salut. El paper del metge és facilitar aquesta decisió, proporcionant informació clara, veraç i entenedora.

Per exemple: explicar amb honestedat els riscos i alternatives d’una intervenció, encara que la preferència clínica del professional sigui una altra.

Justícia: tracte just i equitatiu

La justícia mèdica fa referència a oferir una atenció sense discriminacions i amb un ús equitatiu dels recursos. Implica tractar igual qui està en condicions iguals i adaptar-se quan hi ha situacions de vulnerabilitat.

Exemple: prioritzar recursos limitats seguint criteris mèdics i no socials.

Deontologia mèdica i el paper del codi ètic professional

Tot i que sovint es fan servir com a sinònims, ètica mèdica i deontologia no són exactament el mateix. L’ètica neix de la reflexió personal i professional. La deontologia, en canvi, forma part del marc normatiu que regula la conducta mèdica des de les institucions.

El codi ètic mèdic, elaborat pels col·legis professionals, recull aquests principis en forma de normes de conducta: què està permès, què s’espera i què no és acceptable en l’exercici de la professió.

Aquest codi ajuda a resoldre conflictes que van més enllà de la tècnica: la confidencialitat, l’objecció de consciència, la relació amb la indústria, l’ús de tecnologies, etc. És una eina que protegeix tant el pacient com el professional, i contribueix a mantenir la confiança de la societat envers la professió mèdica.

La bioètica mèdica: nous reptes i dilemes del segle XXI

En les darreres dècades, el concepte d’ètica mèdica ha evolucionat cap a un àmbit més ampli: la bioètica mèdica. Aquesta no es limita a la consulta, sinó que incorpora reflexions sobre l’impacte de la medicina en la vida, en el medi ambient i en la societat.

Avui parlem de bioètica en la recerca mèdica, d’ètica aplicada a la intel·ligència artificial, de protecció de dades o d’edició genètica. També s’hi afegeixen noves preocupacions: sostenibilitat, impacte ambiental, drets dels animals en assaigs, etc.

Un cas pràctic d’això seria: fins a quin punt pot una IA prendre decisions clíniques sense supervisió humana? O com garantir un consentiment informat real quan s’utilitzen dades amb finalitats de recerca?

La bioètica no ofereix respostes tancades, però sí marcs que permeten deliberar amb rigor i anticipar-se als dilemes emergents.

Ètica mèdica, benestar professional i responsabilitat compartida

L’ètica mèdica també protegeix el metge. Aplicar els principis ètics no és només un deure envers el pacient, sinó una manera de cuidar la mateixa pràctica, especialment en contextos de molta pressió i decisions complexes.

Dedicar temps a explicar, compartir decisions, actuar amb justícia o rebutjar allò que no es considera correcte no només millora l’atenció, sinó que també ajuda a prevenir el desgast emocional.

En un entorn on la vocació conviu amb la sobrecàrrega, exercir amb ètica també és exercir amb consciència del mateix benestar.

És aquí on entitats com Mutual Mèdica poden formar part d’aquest acompanyament: oferint suport, comprensió i eines per a una pràctica més humana i sostenible.