'Necessitem professionals cada vegada més preparats científica i humanament, amb un abordatge holístic per a tractar pacients'
Entrevistem Manel Mata, primer Premi Doctor Font d'aquesta edició 2019 dels Premis a la Recerca de Mutual Mèdica.
Què representa per a tu l'obtenció d'aquest premi?
Un reconeixement a l'esforç investigador en diabetis des de l'atenció primària, ja que no és fàcil compaginar assistència i investigació. La formació en medicina de família inclou els aspectes investigadors que després durant la teva carrera professional desenvoluparàs, o no, segons el grau de motivació que tinguis per fer-ho i a el mateix temps es donin les circumstàncies favorables que ho facin possible.
Fes un breu resum de la teva trajectòria professional i les fites més importants.
Vaig estudiar medicina a l'Hospital Clínic (Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona) entre 1974 i 1980 i vaig completar la residència de l'especialitat de Medicina de Família i Comunitària a la Unitat Docent de Ajuntament de Barcelona (Hospital de la Mar i Centre d'Atenció primària de Plaça Espanya) durant els anys 1981 a 1983. l'últim any vaig tenir la fortuna de poder participar en un assaig clínic sobre educació sanitària de pacients hipertensos.
Des de 1984 treball com a metge de família al CAP La Mina (Sant Adrià de Besòs, Barcelona), sent tutor de residents de l'especialitat des de 1987. Són trenta-cinc anys en un barri socioeconòmicament deprimit i en la mateixa consulta. El CAP La Mina és un centre punter tant des del punt de vista assistencial, com de formació i investigació.
Des de 1992 formo part de l'GEDAPS (Grup d'Estudi de la Diabetis en Atenció Primària) on he liderat, al costat d'altres membres de el grup, avaluacions de la qualitat de l'atenció a la DM2 a Catalunya durant els anys 1993 a 2007. Des de 1998 l'experiència es va traslladar a la resta d'Espanya constituint-se la RedGDPS. El grup ha editat successives guies de pràctica clínica sobre la DM2 i liderat estratègies formatives de tota mena, i actualment reconeguts com a referents en el maneig d'aquesta patologia al nostre país.
Des de l'any 2010 participo com a investigador a temps parcial en el grup DAP_Cat (Diabetis en Atenció Primaria_Catalunya) de la Unitat de Suport a la Recerca de Barcelona Ciutat (Institut Universitari IDIAP-Jordi Gol) i Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties metabòliques Associades (CIBERDEM) de l'Institut de Salut Carlos III.
Els meus principals àrees d'investigació són el tractament farmacològic, els costos i la millora de la qualitat de l'atenció a la DM2 en atenció primària, i en els últim anys especialment mitjançant l'anàlisi de la base de dades poblacional SIDIAP de l'Insitut Català de la Salut (Catalunya).
Des de 1993 he participat en diferents documents de consens i guies de pràctica clínica a Espanya i sóc membre del grup de treball de Consensos i Guies Clíniques de la Societat Espanyola de Diabetis. A més sóc autor de nombrosos articles científics en revistes indexades (Web of Science Researcher ID: W-9485-2019; Publicacions: 89; Citacions: 550; H-INDEX: 12), revisor de manuscrits en revistes científiques i participo activament en cursos i conferències sobre la DM2.
Un desig per al futur de la Medicina?
Necessitem professionals cada vegada més preparats científica i humanament, amb un abordatge holístic per tractar pacients i no només malalties. Aquesta és la clau per millorar la qualitat de vida dels nostres pacients.
Quin consell els donaries als acabats de graduar en Medicina, que en breu es presentaran a l'MIR per fer la residència?
Que assegurin que realment els seus interessos coincideixen amb les exigències de cada especialitat i les necessitats de la societat: han de triar una especialitat pensant en el seu futur. Com a metge de família estic orgullós d'haver dedicat pràcticament tota la meva vida professional a un barri socioeconòmicament deprimit (La Mina) i a el mateix temps molt satisfet amb les oportunitats que he tingut a nivell científic i en la faceta investigadora, però entenc que en el futur poden canviar les circumstàncies que afavoreixin o dificultin la compaginació de la tasca assistencial amb la científica i investigadora.
Quines són les teves necessitats asseguradores més importants com a metge: jubilació, baixes laborals, incapacitat, alternativa a autònoms, segur en cas d'agressió laboral, etc.?
Actualment, afrontant els últims anys de la meva carrera professional i tenint en compte que en la meva faceta assistencial treball únicament en la medicina pública m'interessa sobretot garantir la meva jubilació. D'altra banda, l'alternativa als autònoms per cobrir les meves activitats professionals de tipus formatiu o d'assessoria, segueix sent un aspecte molt rellevant.
Com valores que els metges disposin d'una alternativa als autònoms com és la mutualitat dels metges?
És la millor alternativa ja que no només compleix amb l'obligació legal, sinó que ofereix nombrosos serveis i avantatges per als metges. Els metges estem orgullosos de pertànyer a mutual mèdica, una institució amb una llarga trajectòria cuidant als metges.