"El més important és entendre que el burnout és l'impacte en la nostra salut mental i física de l'excés de l'estrès acumulat en el temps"

El Dr. Carlos Cenalmor és metge, psiquiatre i psicoterapeuta. Per a ell la medicina, i especialment la psiquiatria, tenen una característica fonamental: són una combinació perfecta entre ciència i humanitat. Segons Cenalmor, un psiquiatre ha de combinar els diferents fàrmacs i tècniques desenvolupades per la recerca científica, i alhora, ha de ser capaç d'acompanyar als seus pacients des del respecte més gran, l'empatia i les capacitats pròpies d'un bon psicoterapeuta. A més és expert en estrès laboral i síndrome de Burnout.

Dr. Cenalmor, com a psiquiatre i psicoterapeuta, què et va motivar a escriure "La síndrome de burnout”, especialment dirigit a professionals de la salut?

La meva pròpia experiència com a metge patint burnout és el que em va portar a acabar enfocant-me en aquest problema de salut tan important i tan poc conegut (fins i tot entre sanitaris), i després d'anys d'experiència, finalment, a escriure el llibre.

El burnout és una síndrome molt menysvalorada pels mateixos professionals de la salut. La majoria dels estudis assenyalen que el nostre col·lectiu és dels quals més sofreix aquest problema, i, no obstant això, la sensació des de dins és que els sanitaris pensem que és una “pedreta” a la sabata que podem aguantar sense problema. Els mateixos metges i sanitaris no s'adonen del risc que estan assumint per a la seva salut física i mental, i per al seu benestar.

Com a metge he patit dues grans crisis de burnout. La primera va ser treballant a l'hospital Gregorio Marañón a Madrid. Realment, tots els meus companys tenien símptomes en aquesta època. En aquesta mena de centres s'acumulen moltíssims factors de risc per al burnout que estan ben estudiats per la ciència: jornades laborals massa extenses, nocturnitat, valoració i retribució que no es correspon amb el grau de responsabilitat, frustració per la falta de recursos i temps, obligatorietat de dedicar temps lliure a la recerca, i molts altres.

Després de passar per allà vaig decidir passar a la consulta privada al 100%, per a poder treballar segons les meves regles i portar un estil de vida més saludable. De totes maneres, això no va sortir com jo esperava i la gran càrrega de treball i de responsabilitats pròpia d'un autònom al final em va acabar superant. Ningú m'havia ensenyat a enfrontar-me als impostos, a la gestió d'agendes, màrqueting… ni tenia prou habilitats per a planificar-me, així que al final l'estrès em va superar. En aquesta època vaig tenir una crisi enorme de burnout que va debutar amb una hèrnia lumbar just en el moment de més estrès i vaig haver d'estar sense caminar pràcticament un mes. Entre altres coses el perfeccionisme, la meva autoexigència i la meva dificultat per a posar límits va ser devastadora en un treball en el qual era jo l'encarregat d'estructurar-lo tot. Aquí vaig començar a entendre de veritat el que m'estava passant i a posar-li solucions, i també a ajudar als meus pacients amb un focus molt més centrat en l'estrès i en el burnout.

Temps després vaig deixar Madrid i me'n vaig anar a viure a una vall als Pirineus, perquè m'adonava que per a mi era molt important viure prop de la naturalesa i la vida es passava massa ràpid. Si no actuava aviat mai anava a aconseguir aquest estil de vida que volia de veritat.

Com definiries la síndrome de burnout en el context mèdic i quines són les teves manifestacions més comunes entre els professionals de la salut?

El més important és entendre que el burnout és l'impacte en la nostra salut mental i física de l'excés d'estrès acumulat en el temps. Si et passes d'estrès durant massa temps, acabes emmalaltint. I, als sanitaris, els hi passa des de molt aviat en la seva carrera professional.
Algú que sofreix burnout tindrà aquests símptomes:
- A escala física apareix l'esgotament: aquesta sensació d'aixecar-se al matí i no tenir forces per a enfrontar-se a les responsabilitats del dia. No em refereixo a estar cansat després d'una guàrdia, sinó que es converteix en una sensació crònica que va a pitjor amb el temps. Segons l'estrès i el cansament es van acumulant en el cos, apareixeran problemes físics molt variats (malalties gastrointestinals, hipertensió, infarts de miocardi en els casos més greus, problemes dermatològics, alteracions del sistema immune i fins i tot lesions físiques… en el meu cas vaig tenir una hèrnia lumbar en el meu moment de més estrès).
- En l'àmbit mental són molt freqüents la desconcentració i la boirina mental, les fallades de memòria, la dificultat per a prendre decisions i la baixada de l'estat d'ànim o sensació d'angoixa i ansietat. Al final, la nostra escorça prefrontal es va esgotant i deixa de ser capaç de tenir el control. A més, un símptoma molt específic del burnout és la desconnexió emocional del treball. És a dir, que el nostre treball com a sanitaris que abans ens omplia i ens il·lusionava, comença a deixar-nos freds. Ens genera apatia i fins i tot irritació. Per a algú cremat els pacients es converteixen en el seu enemic, i deixen de ser aquestes persones a les quals li agradaria ajudar. Si ets mèdic estic segur que saps bé del que et parlo.
- Finalment, en el nivell més profund, el burnout pot arribar a arrasar amb la vocació d'un professional de la salut. És cert que la vocació protegeix, en certa manera, del burnout, però no ens fa invencibles contra ell, i si acaba apareixent… la sensació de buit i de falta d'autorealització serà un dels seus símptomes.

En el teu llibre, esmentes una "pandèmia silenciosa" de burnout entre els professionals sanitaris. A què creus que es deu aquesta falta de reconeixement i quin impacte té en el sector?

En sanitaris les taxes de burnout ascendeixen al 80% en molts estudis. És un resultat esgarrifós. Però la realitat és que és un problema del qual s'ha començat a parlar de debò fa molt poc. De fet, l'OMS realment li va donar al burnout la categoria que té en la revisió de la seva última CIE, al 2022, fa res.

Per què el problema passa desapercebut, encara que tots sabem que és aquí?

És senzill: ho hem normalitzat. Des de joves, als metges i sanitaris ens eduquen per a renunciar a la nostra vida personal i al nostre benestar, per a aconseguir l'èxit professional. I això és una cosa que veiem en la societat de la hiperproductivitat. És normal estar cansat tot el dia, és normal anar sempre amb pressa i estressat, és normal que mai res sigui suficient i que l'espai per a l'oci o l'autocura sigui mínima. Quan alguna cosa es normalitza es torna invisible. En resum: hem normalitzat que el treball i l'estrès siguin els amos de les nostres vides.

Però la cosa va més enllà. No sols no hem normalitzat, sinó que ho hem idealitzat. Quan pensem en els sanitaris que considerem “reeixits” en el nostre entorn, normalment ens venen al cap persones que han lliurat la seva vida sencera al treball, amb molta freqüència al preu de destruir la seva salut, la seva vida personal i a vegades la vida d'altres companys. Un metge que, no obstant això, porti una vida tranquil·la i amb la qual està satisfet, no serà mai el protagonista del nostre imaginari sobre l'èxit.
El burnout és el preu que cal pagar per a estar a l'altura del que la societat, la sanitat i la nostra pròpia personalitat autoexigent i perfeccionista ens demanen.

Quines consideres que són les principals causes del burnout en els metges actualment?

Per a mi n'hi 'ha dues de molt evidents: les condicions laborals totalment absurdes en les quals treballen els metges, i també, els seus trets de personalitat i la manera de relacionar-se que tenen amb el treball.
Les condicions laborals són tals que molts companys d'altres professions no les hi creïn quan un les hi explica. Potser el més representatiu són les guàrdies de 24 hores amb un descans mínim després d'elles, quan en molts altres col·lectius professionals les guàrdies comporten un descans d'entre 3 i 5 dies. O alguna cosa per a mi més simbòlic, el fet que per a publicar en una revista científica hagis de pagar, quan el normal en qualsevol altre món editorial és que et paguin a tu per publicar amb ells. Encara que realment l'important està sobretot en la falta de temps per a atendre els pacients, amb les seves problemàtiques corporals i les emocionals que sempre van unides. Això genera unes càrregues d'estrès i de frustració enormes que porten ràpidament al burnout.

D'altra banda, la personalitat dels metges tendeix a ser extremadament perfeccionista i autoexigent. Això fa que quan es comencen a esgotar no es plantegin que el problema pugui estar fos d'ells, sinó que es consideren febles. A més, el perfeccionisme fa que hagin de dedicar molt més temps per a completar tasques que es podrien fer en menys temps, encara que deixant-les, simplement ben fetes. No perfectes. D'altra banda, la tendència ajudadora i salvadora dels sanitaris els porta a fer-se responsables dels problemes de tota la societat. I això és una de les coses que els porta a quedar-se treballant cada dia més hores de les que tenen contractades, o el que els impedeix organitzar una vaga realment efectiva.

Quines estratègies proposes en el teu mètode CIMA perquè els metges puguin prevenir o superar el burnout?

En el meu mètode em centro en el que tenim realment a mà per a canviar. Desafortunadament, no podem començar per canviar el sistema sanitari, sinó que hem de començar per transformar-nos nosaltres mateixos. I això estic segur que portarà al canvi del mateix sistema. En el meu programa em centro en la reestructuració d'hàbits i en la gestió del temps, alguna cosa que als sanitaris ningú ens ha ensenyat mai. Però sobretot m'enfoco a transformar aquests trets de personalitat que acabo d'esmentar, i que en cas dels metges sol tenir uns resultats espectaculars. Quan un sanitari s'adona que primer s'ha de prioritzar a si mateix i que cal fer les coses de 8 en lloc de fer-les de 10, les coses canvien molt.

Com poden els metges redefinir el seu concepte d'èxit per a mantenir la seva salut mental i benestar?

Com deia, considero que als metges se'ns ha venut una idea de l'èxit que és molt tòxica. Tendim a treballar moltes més hores que altres companys d'altres professions al mateix nivell, i pensem que és el nostre deure fer-lo. Pensem que la nostra validesa professional dependrà del que els nostres superiors pensen de nosaltres, i del grau d'esforç que estem posant a treballar. Crec que és molt important que els metges comencem a considerar-nos reeixits quan aconseguim viure de manera saludable (sent l'exemple que hauríem de ser per a la societat) mentre gaudim ajudant als nostres pacients.

En qualsevol cas, cadascun ha de trobar la seva pròpia definició d'èxit. Per a mi aquesta definició implicava anar-me'n de la gran ciutat per a viure d'una manera més saludable, connectada amb la naturalesa a la vall dels Pirineus en el qual em trobo. I curiosament gràcies a això. He desenvolupat una carrera professional que no hauria pogut ni somiar si m'hagués quedat a Madrid.

Quin consell pràctic donaries a un metge que sent que està en camí al burnout?

Probablement, el més pràctic que puc dir és que ha de prendre la decisió de començar a cuidar-se de veritat. Que l'autocura es converteixi en una cosa realment prioritària en la seva vida, i no en un ideal que mai arribarà. Els metges sabem perfectament el que ens vindria bé (esport, somni de qualitat, oci i desconnexió...) però per tot això que estem parlant som els primers que no ho fem. Entendre que no ens hem de fer responsables del mal funcionament del sistema sanitari i començar a prioritzar-nos, és per a mi la clau del canvi.

Si els lectors poguessin extreure una sola idea del teu llibre, quin t'agradaria que fos?

La idea central del meu llibre i que m'agradaria que un professional sanitari s'emportés de llegir-lo, és aquesta: només tens una vida, i l'estrès te l'està robant. Tens a la teva mà poder fer els canvis necessaris per a tornar a connectar amb la teva pròpia vida. No serà fàcil, però sens dubte és possible. No deixis que passin més anys i no deixis que el teu cos continuï emmalaltint per a mantenir-te a l'altura d'unes exigències laborals que no tenen cap sentit.

Des de Mutual Mèdica, treballem per a oferir suport als metges al llarg de tota la seva carrera, especialment en els moments més difícils. Quin paper creus que poden jugar entitats com la nostra en la prevenció i l'abordatge del burnout en la professió mèdica?

Crec que per a un metge saber que el seu grau de seguretat suficient per a enfrontar-se al dia a dia i a tots aquests problemes amb una certa tranquil·litat, és molt important. A més, pertànyer a un col·lectiu mèdic que li ofereixi ajuda en moments difícils, i que en general estigui vetllant pel seu benestar, és un gran encert.

Un dels factors que generen estrès en els metges és la incertesa sobre el seu futur professional i la seva estabilitat econòmica. Creus que comptar amb una major cultura de previsió i protecció pot ajudar a reduir aquesta pressió i contribuir al benestar del metge?

La falta d'educació econòmica és molt característica en els professionals sanitaris, que en general solen sentir un cert rebuig cap als temes relacionats amb els diners. Tanmateix, això els deixa vulnerables i dependents d'elements externs com podria ser el sistema sanitari o la seguretat social. Elements que avui dia no ens estan donant grans garanties que ens vagin a oferir la seguretat que prometen en el futur. Tant de bo si ho fessin, però trobo que no anem per aquest camí. Per això fa temps que vaig començar a formar-me en aquests temes i gràcies a això, viu també amb major tranquil·litat econòmica.