Quan el metge és pacient: desafiaments, barreres i reflexions ètiques

Com a metge, estàs acostumat a cuidar. Ho fas cada dia, amb compromís i dedicació. Però, què passa quan ets tu qui necessita cures? De vegades, costa reconèixer que també pots emmalaltir, demanar ajuda o, simplement, aturar-te. Acceptar que ets un pacient més no sempre és fàcil. Apareixen barreres invisibles, dubtes, incomoditats... i l’autocura queda en un segon pla.

Des de Mutual Mèdica et convidem a reflexionar sobre la figura del metge com a pacient, perquè cuidar-te també forma part de la teva manera d’exercir la medicina.

Ser metge i pacient alhora: una combinació incòmoda

No és fàcil per a un metge assumir el rol de pacient. Tanmateix, és important fer-ho i acceptar-ho, perquè per cuidar cal cuidar-se. Es pot ser metge i pacient al mateix temps, i és completament natural. Normalitzar-ho és part del canvi cultural que la professió necessita.

Allò professional no et protegeix del que és personal

Com a metge, pots estar tan habituat a atendre els altres que, quan toca mirar cap endins, alguna cosa es resisteix. L’autoexigència i el compromís amb els altres poden fer-te oblidar els teus propis límits. Però no pots cuidar els altres si no et cuides primer tu mateix.

Quan emmalalteixes, tot es mou

Canviar de rol dins de l’entorn sanitari pot resultar incòmode. És habitual que molts metges ajornin visites o fins i tot s’automediquin abans de demanar ajuda a un company. Al cap i a la fi, ningú t’ha preparat per viure la teva professió des de l’altra banda i convertir-te en pacient.

Autocura mèdica: un hàbit, no una excepció

L’autocura mèdica és indispensable per exercir la medicina de manera plena i sostenible. I ha de convertir-se en un hàbit, no en una cosa ocasional, perquè emmalaltir és del tot natural i prioritzar la pròpia salut és també part de la responsabilitat professional.

Cuidar-te també és part de la teva professió

Estar bé et permet exercir amb més claredat, empatia i equilibri. No es tracta només de salut física, sinó també emocional. Reconèixer que necessites aturar-te o cuidar-te no et fa menys professional: et fa més humà i t’ajuda a fer millor la teva feina a la consulta.

Crear els teus propis espais de cura

Per cuidar-te, cal crear espais propis de benestar. Com fer-ho? Et proposem alguns consells:

• Troba moments reals per descansar, desconnectar i revisar com et trobes.
• Parla’n amb altres companys de professió per normalitzar-ho i veure que no ets l’únic que hi passa.
• Si formes part d’un equip, no estàs sol: demanar suport és una manera d’enfortir-te.

Si atens un company, recorda que també necessita una cura real

És important atendre els companys de professió com atens qualsevol altre pacient: amb proximitat, honestedat i empatia. Tot i tenir coneixements per cuidar-se, també necessita un professional que el cuidi.

Professional sí, però també persona

Quan un company emmalalteix, no n’hi ha prou amb assumir que “ho sap tot”. Evita tecnicismes innecessaris o suposicions pel fet de ser col·lega. És important tractar-lo com un pacient més, sobretot perquè en aquell moment de vulnerabilitat és un pacient més, malgrat els seus coneixements.

Pensar també en el teu benestar implica preveure què passaria si una malaltia o un accident t’impedís exercir. Comptar amb una assegurança d’incapacitat pot donar-te la tranquil·litat de saber que tindràs suport en moments difícils.

Respecte, discreció i escolta

Cada situació mereix una atenció personalitzada, també entre professionals de la salut. Acompanyar sense judicis és part del respecte mutu dins de la professió. I, fins i tot sent col·lega, cal mantenir la confidencialitat i protegir la seva intimitat davant de tercers.

Fer lloc al benestar en el teu dia a dia

L’equilibri també s’entrena

Per aconseguir benestar professional, és essencial trobar un equilibri. I sí, també s’entrena. Algunes maneres de fer-ho són:

• Establir rutines saludables.
• Reconèixer les teves senyals de fatiga.
• Posar límits.

A més, no cal que ho facis tot ni que estiguis sempre disponible. No t’autoexigeixis ni donis més del que pots. 

L’autocura mèdica no és un luxe: és una manera de preservar la teva salut i sostenir la teva vocació. Si vols ampliar idees, aquí trobaràs propostes d’hàbits saludables que poden ajudar-te a cuidar-te i, alhora, a cuidar millor els teus pacients.

Donar exemple també és cuidar-se

Parlar amb naturalitat d’aquestes situacions pot ajudar altres companys. Per això és tan important compartir inquietuds, sentiments i preocupacions. Els canvis culturals comencen per aquells que s’atreveixen a mirar cap endins.

Quan tu estàs bé, la teva medicina també ho està

Estàs acostumat a cuidar. A sostenir, a respondre, a donar. Però també tens dret a frenar, a escoltar-te i a atendre’t amb la mateixa professionalitat amb què atens als teus pacients.

Acceptar que pots ser un metge malalt no és una feblesa: és part del camí i et fa més humà. Cuidar-te a tu mateix és també una manera de cuidar millor els teus pacients.