Entrevista Dra. Nagore Menoyo SomosMédicas

Entrevistem la Dra. Nagore Menoyo, mutualista i metge resident de Medicina Familiar i Comunitària a Burgos.

Ser metgessa és “donar el millor de mi per aconseguir el benestar (físic i emocional) dels meus pacients”

Dra. Nagore Menoyo Martínez

Ser metgessa és “donar el millor de mi per aconseguir el benestar (físic i emocional) dels meus pacients”

Entrevistem la Dra. Nagore Menoyo, mutualista i metge resident de Medicina Familiar i Comunitària a Burgos.

Per què vas decidir fer-te metgessa? I, concretament, la teva especialitat?

Des de molt petita vaig tenir clar que volia dedicar-me a la Medicina. A la meva família no hi ha sanitaris, així que la vocació va sorgir d’altres fonts. Em fascinaven les metgesses que veia a televisió i només pensava en ser com elles. L’elecció de l’especialitat va venir anys després, en acabar la carrera, quan vaig descobrir que el que més m’agradava era el tracte amb els pacients i la continuïtat en la seva atenció.

Què no pot faltar en el teu dia a dia en el teu lloc de feina?

El meu estetoscopi! Perquè, tot i que sovint s’utilitzen com a mer atrezzo, continua sent l’eina diagnòstica fonamental per a qualsevol metge. També em resulten fonamentals els llibres de consulta. Les Apps mèdiques han canviat la forma d’accedir a la informació i agilitzen molt el treball, però continuo sent una romàntica del paper i m’agrada portar alguns manuals amb mi. Imprescindible també llibreta i bolígrafs per prendre notes, i una ampolla d’aigua per a mantenir-me hidratada.

11. Què suposa per a la teva carrera professional i per a tu, com a dona, el fet de compaginar la maternitat amb la Medicina?

A dia d’avui, que acabo de ser mare, considero que serà el meu major repte fins a la data. La residència exigeix molta feina fora de l’horari laboral i compaginar això amb un nadó serà tot un desafiament. Malgrat les dificultats, no tinc cap dubte que aquest esforç mereixerà la pena, tant en allò personal como en allò professional.

Consideres que actualment hi ha igualtat entre homes i dones en el sector de la Medicina? Salari, condicions, càrrecs, etc.

Des de la meva experiència personal no he tingut constància de grans desigualtats en l’àmbit salarial o condicions laborals. Una cosa que sí em continua cridant l’atenció és que els llocs de rellevància continuen estant ocupats en la seva majoria per homes, malgrat que les dones representen en molts casos més del 50% del personal. Crec que sí que existeix una tendència cap a la igualtat en els càrrecs representatius, però encara estem lluny d’assolir-la.

13. Consideres que homes i dones metges poden conciliar de la mateixa manera? Existeix una igualtat real?

La teoria diu que sí, però la realitat és que és la dona la que, en la major part dels casos, sacrifica el seu desenvolupament professional amb excedències o reduccions de jornada en pro de la cura dels fills. Els motius imagino que seran diversos (mantenir la lactància materna, menor sou, més aferrament…). Per assolir aquesta igualtat real, crec que s’hauria de donar una combinació entre mesures implementades per les empreses i cert canvi de mentalitat a les famílies. Considero que hi ha situacions en què, amb ingeni i voluntat d’adaptació, és factible que el pare sigui qui s’aculli a una reducció de jornada o excedència, mantenint la criança segons els valors i principis adoptats per la família fins aquell moment.

Quin consell donaries a las dones que volen estudiar o que ja estan estudiant?

Si encara ho estan valorant, els hi diria que no ho dubtin i es llencin a fer-ho. És una carrera preciosa. I per a aquelles que han iniciat el seu pas per la facultat, el consell és que gaudeixin al màxim els anys de formació. Tot i que és una carrera llarga i complexa, amb el temps i perspectiva són anys que s’enyoren. Hi ha pacients i situacions que presencies durant les pràctiques que et marquen de per vida i generen una empremta en tu que et modela com a professional.

Com veus el futur de la dona en la Medicina en els propers anys?

Com a figura referent en tots els àmbits. La feminització de la professió mèdica és una cosa que es pot constatar des de fa anys en totes les facultats de Medicina. Tan de bo que això es correlacioni amb la tan anhelada igualtat real.

16. En una frase “què significa per a tu ser metgessa”.

Donar el millor de mi per aconseguir el benestar (físic i emocional) dels meus pacients.