Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar-te la publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l’anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes l’ús. Pots canviar la configuració i obtenir més informació consultant la nostra Política de Cookies.

Publicador de continguts

angle-left null Dr. Jaime Lora-Tamayo Morillo-Velarde, guanyador del Premi Dr. Font 2018

Dr. Jaime Lora-Tamayo Morillo-Velarde, guanyador del Premi Dr. Font 2018

“La combinació d'assistència i investigació mèdica, necessària per a ambdues activitats, suposa un enorme esforç i exigeix una notable dedicació en formació, treball i persistència”

L'estudi liderat pel Dr. Jaime Lora-Tamayo ha comptat amb la participació de numerosos hospitals, incloent a influents centres de Suïssa, França i Oxford. En conjunt, hi han participat 52 centres de 15 nacions diferents, entre ells hospitals europeus, australians i brasilers. L'anàlisi principal es va realitzar a l'Hospital Universitari 12 d'Octubre (Madrid) i a l'Hospital Universitari de Bellvitge (Barcelona). Els resultats preliminars van ser comunicats a la Interscience Conference on Antimicrobial Agents and Chemotherapy (San Diego, EE.UU, 17-21 septiembre 2015). L'estudi ha estat publicat a la revista "Clinical Infectious Diseases", sota el títol "The not-so-good prognosis of streptococcal periprosthetic joint infection managed by implant retention: the results of a large multicenter study”

 

En què consisteix el teu projecte d'investigació, que ha obtingut el Premi Dr. Josep Font 2018? Podries resumir-nos quan, on i com es va portar a terme aquest treball: inici, posta en marxa, resultats, etc.?

Les infeccions associades a pròtesis articulars constitueixen un problema de salut de primera magnitud, tant per la seva incidència creixent com per les dificultats que trobem per al seu tractament. L'adhesió de les bacteries al material protèsic i la generació d'una biopel·lícula disminueix significativament l'eficàcia dels antibiòtics i obliga a oferir una teràpia agressiva i combinada, medicoquirúrgica. Amb freqüència, el tractament de la infecció exigeix la retirada de l'implant protèsic, però en alguns casos seleccionats pot intentar-se la cura retenint la pròtesi. Precisament, el present estudi analitza el pronòstic del maneig amb desbridament quirúrgic, retenció de l'implant i antibiòtics d'una gran cohort de pacients amb infecció estreptocòcica.

L'obtenció de cohorts homogenis de pacients és difícil, especialment en la infecció osteoarticular. La col·laboració de més de 50 centres de diferents països ha permès reunir un número de casos inèdit, necessari per realitzar l'anàlisi que presentem. Aquest espírit de col·laboració s'ha desenvolupat en els últims anys sota el lideratge del Dr. Javier Ariza (Hospital Universitari de Bellvitge), en el sí del Grup d'Estudi d'Infecció Osteoarticular de la Societat de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (GEIO-SEIMC), així com en el grup de treball específic de la Xarca Espanyola d'Investigació en Patologia Infecciosa (REIPI). En aquests anys, la col·laboració de numerosos experts nacionals en infeccions osteoarticulars ha permès realitzar les anàlisis més importants del maneig d'infecció de pròtesi articular amb retenció de l'implant per a diferents etiologies, incloent estafilococos i bacilos gram-negatius. En col·laboració amb la Societat Europea de Malalties Infeccioses (ESCMID), s'han realitzat també importants treballs en infecció enterocòcica i, ara, estreptocòcica.

El present treball va ser ideat i posat en marxa des del GEIO al juny de 2014, en estreta col·laboració amb el Dr. Éric Senneville (Hospital Gustave Drone, Tourcoing, Lille, França) i coordinat des de l'Hospital Universitari 12 de Octubre (Madrid). La col·laboració amb la ESCMID va canalitzar la participació de numerosos hospitals, incloent a influents centres de Suïssa, França i Oxford. En conjunt, han participat 52 centres de 15 nacions diferents, incloent hospitals europeus, australians i brasilers. Es va obtenir informació de 922 pacients amb infecció estreptocòcica de pròtesis articular, dels que 462 havien estat manejats amb retenció de l'implant i que constitueixen la base del nostre estudi. L'anàlisi principal es va realitzar a l'Hospital Universitari 12 de Octubre (Madrid) i a l'Hospital Universitari de Bellvitge (Barcelona). Els resultats preliminars van ser comunicats a la Intersience Conference on Antimicrobial Agents and Chemotherapy (San Diego, EE. UU., 17-21 setembre 2015). L'estudi ha estat publicat a la revista Clinical Infectious Diseases (IF 9.117, primer decil de l'especialitat).

Què ha aportat aquest treball al món de la ciència, d'una banda, i als pacients amb aquest problema de salut, de l'altra?

Els casos reunits en aquest estudi constitueixen una mostra suficientment homogènia per acotar el problema clínic (infecció de pròtesi articular per estreptococos, tots manejats amb retenció de l'implant protèsic) i és, de lluny, la més gran analitzada fins a la data. Això ha permès aprofundir en el coneixement de la infecció (presentació clínica, diferències entre espècies d'estreptococos) i en aspectes rellevants del seu pronòstic. L'estudi demostra el benefici de l'ús d'antibiòtics β-lactàmics i la seva potencial combinació amb la rifampicina, així com la necessirtat del recanvi de peces mòbils durant la cirurgia de desbridament. Els pacients amb infecció protèsica estreptocòcica poden aspirar a curar-se i mantener la pròtesi gràcies a una neteja quirúrgica precoç i exhaustiva, així com a un tractament antibiòtic optimitzat.

Què penses d'iniciatives com la del Premi Dr. J. Font?

Aquest tipus de premis suposen un estímul innegable per als investigadors. En el camp de la investigació clínica, la gènesi de les preguntes realment rellevants, el desenvolupament fiable de la investigació, i la interpretació i aplicació dels resultats, només poden ser realitzats per metges que veuen pacients en la seva pràctica clínica diària. Aquesta combinació d'assistència i investigació, que insisteixo és necessària per ambdues activitats, suposa un enorme esforç i exigeix una notable dedicació en formació, treball i persistència, que poques vegades es veu recompensat amb alguna cosa que no sigui la satisfacció vocacional i la millora del pronòstic i tractament dels nostres pacients. Per aquest motiu, el reconeixement d'iniciatives com el Premi Dr. J. Font és d'agrair i constitueix un exemple a la nostra societat.

Com va conèixer l'existència del Premi Dr. Josep Font i per quines raons es va presentar al concurs?

La notícia em va arribar a través del Cap de Residents del meu Hospital, el Dr. Mikel Mancheño Losa, que actualment està realitzant la seva tesi doctoral en el nostre grup, i que amb el seu entusiasme característic em va animar a presentar aquest treball. Tot i ser un treball observacional retrospectiu, pensem que és el resultat d'investigación clínica de qualitat ja que analitza amb rigor i tracta qüestions rellevants d'un problema clínic concret. A més, constitueix un bon exemple d'investigació col·laborativa en l'àmbit internacional.

Convida als teus companys de professió a sol·licitar aquest premi

Sens dubte, animo els meus col·legues a presentar-se a iniciatives com la del Premi Dr. J. Font, que suposen un merescut reconeixement a l'esforç que suposa la investigació clínica, i que contribueixen per tant a la seva incentivació, tan important en el nostre entorn.